FENT LES MALETES

Finalment l'aventura ha arribat al seu final. Demà toca tornar cap a casa. Dublin-Reus amb Ryanair, com no. El passat divendres vaig fer ja l'últim examen i des de llavors he estat bastant entretingut arreglant paperassa i altres coses necessaries per la tornada, però també de festa gaudint amb alguns dels altres estudiants, als quals espero poder tornar a veure alguns d'ells. Com a mínim amb el Facebook i internet en general està en contacte és molt més fàcil del que seria sense. Com sempre en aquests moments es fan promeses de visites i espero poder complir les que he fet. Tindré una bona oportunitat per viatjar pel món que no puc deixar escapar. Només serà qüestió de trobar el temps i els diners.

Els examens han anat força bé, a excepció de Corporate Taxation, la més difícil on arrapant una mica de cada pregunta espero aprovar. Per saber-ho hauré d'esperar al 22 de juny. Espero aprovar-los ja que tinc plaça a Barcelona per anar-hi a fer un màster i ja ho estic planejant tot plegat una mica. Com a anècdota, un dels examinadors, de trets asiàtics, durant un examen es mirava molt el meu diccionari català-anglès (normalment ens deixen utilitzar diccionari als estrangers) i finalment em va preguntar que de quin país era la llengua aquesta, desconeguda per a ell. No n'havia sentit a parlar gens. Fins i tot un simple diccionari pot arribar a fer país!

El divendres, just acabar l'examen vam anar una bona colla a veure un partit de l'equip de Rugby de la ciutat, el Munster (campió d'Europa la temporada passada) contra l'Ospreys. Em vaig perdre alguns detalls degut a que no conec molt les normes i el joc, però va estar bé. Al acabar el partit hi va repartiment de la copa de campió de lliga, que ja havien guanyat abans del partit i finalment invasió de camp, en la que ens vam apuntar, per fer-nos unes fotos a peu de gespa.

La veritat és que ja me n'he fet la idea i que en tinc ganes. Han estat uns mesos molt intensos i bons personalment, probablement dels millors que he viscut però sento que ha arribat a la seva fi i que tampoc no tindria sentit aguantar-ho més i menys a l'estiu, sabent com les gasten els estius irlandesos!

Però abans d'anar cap a casa, avui m'espera una darrera festa i una d'especial, la meva festa d'aniversari aquesta nit, juntament amb la de dos amics francesos. Pot ser un gran festa, com a mínim en assistència ja que només pel Facebook 85 persones han dit que vindrien. Es nota que tothom ha acabat examens i que molts de nosaltres ja marxem.

Aquesta és la última actualització des d'Irlanda, però no serà la última d'aquest blog. Encara hi ha alguna beca que he de cobrar crec i quan ho hagi fet faré una mena de balanç, per si algú que vol anar d'Erasmus se'n pugui fer una millor idea dels costos que comporta i fins on les administracions et cobreixen. També actualitzaré per dir si els resultats m'han anat bé de les assignatures i per si hi ha alguna cosa que pugui resultar interessant.

A LIMERICK DE NOU. COMENÇA LA RECTA FINAL

Aquesta tarda després d'un llarg viatge; avió de Reus a Dublin i bus de Dublin a Limerick, he tornat a arribar la universitat. Han estat només dos dies per casa, però realment els he gaudit molt. Va sortir tot rodó, tant l'entrevista a Barcelona amb anglès (ara només falta que m'agafin) com la sorpresa al meu avi patern, al qual va semblar que li passava tot el dolor quan em va veure. També vaig aprofitar per fer una sorpresa als altres avis de Vimbodí i per quedar amb alguns dels millors amics que tinc i mirar breument com la comitiva medieval entrava a l'església de Sant Francesc per al sopar medieval. No vaig tenir temps per estudiar. Avui quan he arribat he passat a recollir un jersei amb caputxa que de la universitat que vam encarregar els estudiants estrangers i personalitzat amb el nom de cadascú. Està molt bé. Ara toca posar-se les piles de nou, però serà demà, que avui estic molt cansat. Bona nit.

SETMANA BLANCA I ESCAPADA BREU

La setmana passada em vaig incorporar a les classes altra vegada ja trobant-me bé, però va ser molt breu ja que a mitjans de setmana moltes de les classes ja s'havien acabat, així que no em va ser una setmana molt útil per tornar-me a endinsar en les assignatures. Aquesta setmana és blanca, lliure per estudiar pels examens, els quals començo dimecres vinent. La veritat és que de moment no he estudiat massa i que ens els propers dies tampoc ho podré fer molt. El motiu? A part del partit del Barça d'aquest vespre (ja començo a estar nerviós), faré una petita escapada els propers dies primer a Barcelona i després a Montblanc. Resulta que he demanat plaça a un màster a Barcelona i fa pocs dies vaig fer un examen on-line. Un cop fet l'examen queda l'entrevista personal i com que si m'espero a final d'examens s'allargaria massa i podria ser difícil trobar plaça he acceptat fer l'entrevista demà a les 4 de la tarda. Volaré des de Shannon a l'aeroport de Girona i d'allà agafaré un bus cap a Barcelona on si tot va bé arribaria al voltant de les 12. Aprofitaré per dinar amb el Sergi, un amic de Montblanc que està a Barcelona si al final li va bé abans de l'entrevista. Un cop l'acabi agafaré el tren cap a Montblanc, on muns pares ja saben que hi aniré, però no el meu avi, que porta uns dies que pràcticament no surt de casa per dolors quan camina, així que li donaré una sorpresa. El dijous a la nit possiblement quedaré amb alguns amics per anar una estona als actes de la setmana medieval que fan per la nit. També val a dir que em prendré alguns apunts per estudiar durant el dijous que tampoc puc badar. Divendres al matí ja tornaré cap a Irlanda, des de Reus.


Us deixo un vídeo de "Galway Girl", una cançó irlandesa que està força bé i sona bastant per aquí:

VISITA ESPERADA (III)

El divendres sant vam anar cap a Dublin, amb prèvia sessió de fotos per la meva residència i parts de la universitat per ensenyar a la família. Feia un dia molt bonic. A Dublin, vam deixar les maletes al Bed&Breakfast on passaríem la nit, dos carrers al costat d'O'conell Street, vam aparcar el cotxe al pàrquing privat que ens van oferir per només 10 euros un dia i vam anar a visitar la ciutat. Tot dinant a un restaurant a O'connell Street i amb el meu pare amb ganes de beure una cervesa ja que durant un dia no hauria de conduir, vam descobrir una llei irlandesa que ens va sorprendre. El divendres Sant els establiments tenen prohibit vendre alcohol. De fet tots els pubs estaven tancats, suposo que com a conseqüència. Així que vam haver de beure aigua. Dublin no és una ciutat molt complicada per orientar-se i està bastant junt. Més o menys recordava tots els indrets als que havia estat fa una mica més d'un mes quan ja la vaig visitar. Els vaig portar a tots els llocs on havia anat amb la visita guiada explicant-los algunes de les anècdotes que recordava, però també vaig descobrir alguna cosa nova com tot el passeig que hi ha al voltant del riu Liffey, el qual separa la ciutat en dos i és la causa de que hi hagi tants ponts, fins arribar al Port. Ens va sorprendre la gran quantitat de castellà que s'hi sentia pels carrers, pràcticament més que d'anglès, tot i que el català tampoc no quedava gens enrere. Estava ple de turistes, entre ells el delegat de la Generalitat a Tarragona i ex-conseller Xavier Sabaté i senyora, els quals van volar exactament amb els mateixos vols que els meus pares.

L'endemà al matí, vam començar forts el dia amb un esmorzar típic irlandès al Bed&Breakfast. Hi havia tot el necessàri: Fèssols amb tomàquet, salsitxes, bacon i un ou ferrat. Després d'aquest esmorzar potent de bon matí vam anar a comprar uns quants souvenirs per la família i alguns amics, vam anar a buscar el cotxe i vam sortir de Dublin, per anar a la costa al nord de la ciutat. Vam improvitzar i ens va sortir força bé. Concretament vam acabar a Malahide, un poblet molt turístic, al costat del mar amb algunes platges i un port esportiu amb moltes barques. Vam passar unes hores a Malahide on vam dinar ràpidament i lleugera abans d'anar cap a l'aeroport. Em vaig acomiadar i me'n vaig anar a buscar una altra vegada "el bus de la mort", on vaig tornar a trobar companyia, aquesta vegada l'Antonio de Sevilla, per anar cap a Limerick.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Estic lleugerament millor. Continuo amb una galta inflada, tot i que crec que menys i ja fa dies que no tinc febre. A part, el Néstor de Reus, que viu a la mateixa residència, m'està ajudant bastant i ja m'ha anat a comprar diverses coses que he necessitat ja que no puc sortir de casa.

Ja he fet els comptes del mes de Març i durant aquest mes vaig gastar al voltant dels 506 euros.

VISITA ESPERADA (II)

El dijous havia pensat de fer el Ring of Kerry, un recorregut bastant llarg per una part de la costa al suroest de la illa. Al contrari que el dia anterior que ens havia fet sol, el dijous el cel estava molt tapat i amenaçava amb el que que acabaria passant. Pluja.

El primer lloc al que vam posar rumb per començar el recorregut va ser cap a Killarney, poble a uns 150 km de Limerick i lloc d'inici de la ruta. Només arribar vam poder contemplar la seva catedral, una de les més boniques i arreglades que he vist mai tant per dins com per fora. Per dins fins i tot tenia pantalles de televisió al voltant dels bancs. Després de veure la catedral vam fer una passejada pel poble.





De Killarney vam posar rumb cap al sur direcció Kenmare, tot passant pel voltant del Parc National de Killarney i el Llac Leane, fent parades de tant en tant tot i la pluja i "gaudint" d'una carretera molt estreta, amb moltes corbes i amb "cascades" d'aigua a la carretera.





Ja era el migdia quan vam arribar a Kenmare, lloc on vam decidir dinar. Després de dinar vam fer un passeig pel poble.



Posteriorment, vam continuar baixant per la costa rodejant-la tota i fent tota la península fins a Killorglin, en el que va ser unes 3 hores amb parades puntuals no massa llargues. En un moment puntual vam haver de parar el cotxe perquè a la carretera hi havia dos cabrits intentat passar al mig del nostre carril palplantats, però ràpidament van sortir de la carretera al parar el cotxe.







Un cop a Killorglin i ja al vespre, teniem l'opció de pujar cap a Limerick per Killarney tal com havíem baixat o fer-ho per Tralee i incorporar-nos després a la mateixa carretera que havíem baixat. Vam decidir passar per Tralee, la ciutat més gran de la zona, amb una població al voltant dels 20,000 habitants. El centre de la ciutat no estava gens malament.




De pujada i ja ben a prop de Limerick, vam parar a sopar a un altre poble un encara no havia estat, Newcastle West. Vam acabar menjant un entrepà al Subway, el que seria un equivalent del Pans & Co. per la poca oferta que hi havia a aquelles hores. Tampoc era tant tard, però horari irlandès, ja sap! Va resultar tenir algun encant el poble.



Finalment vam arribar a Limerick, bastant cansats després de fer una bona ruta i d'haver visitat una gran quantitat de llocs diferents. Vam parar al Groody Bar, a prop del campus per fer una cervesa i cap a dormir a recuperar forces, que l'endemà tocava Dublin.

VISITA ESPERADA (I)

El passat dimecres 8 matinava per agafar el bus que fa el recorregunt entre els aeroports de Shannon i Dublin de la companyia JJ Kavanagh & Sons, conegut per alguns com el bus de la mort pel gran nombre d'hores que tarda a arribar a Dublin, unes 4 i mitja des de Limerick. Afortunadament em vaig trobar el David de Lleó que anava a rebre a sa germana i el seu cunyat i amb la seva companyia el recorregut es va fer menys pesat. Un cop a Dublin, em vaig trobar que era que per primera vegada esperava a algú sortir per la porta un cop recollides les maletes i qui millor que els meus pares. Es van fer esperar una mica, però finalment van arribar i amb una sorpresa, una mona de mantega, les que més m'agraden. Allà mateix vam anar a buscar l'Opel Astra que ja havia reservat, però enlloc d'aquest ens van donar un Toyota Avensis, més gran i que estava la mar de bé. Després de mirar el seu funcionament vam posar rumb cap a Limerick. Com que ja era ben entrat el migdia vam parar a dinar a Kildare, un del pobles més grans que hi havia pel camí i on els meus pares van poder tastar el tradicional "Fish and chips" i fer-se una idea de l'estructura dels pobles per aquí on destaca especialment la gran quantitat de colors de les cases.

A mitja tarda vam arribar a Limerick on vam recòrrer els quatre carrers principals que s'han de visitar i que tenen més atractiu, visitant la catedral, el castell, la vista al riu Shannon i algún carrer comercial mentre preguntavem als pubs si emetrien el partit del Barça contra el Bayern de Munich. A un bastant gran ens van dir que el posarien a una sala i allà vam anar a parar. Hi havia un relacions públiques de la marca de cervesa Carlsberg que ens va omplir gratuïtament de pintes mentre el Barça oferia un recital. Després del partit i d'haver menjat torrades, vam anar i ja de nit cap a la universitat. Vam fer un bon passeig on pràcticament els hi vaig ensenyar d'una punta a l'altra i fins i tot vam anar a alguna part on encara no havia ni estat, com per un pont molt innovador i molt ben il·luminat que uneix la facultat d'enginyeria amb la nova residència de Cappavilla.

UNA SETMANA TANCAT A CASA

El dilluns a la nit em vaig començar a trobar malament i a notar-me la pell del coll sota la galta dreta lleugerament inflada. Em vaig prendre un ibuprofè i vaig anar cap a dormir pensant que l'endemà estaria millor per tal de reemprendre les classes després de les vacances de setmana santa, però lluny dels meus desitjos estava pitjor. Em notava amb una mica de febre i l'inflor s'havia expandit cap dalt a la galta. Vaig decidir anar al metge del campus. Allà, mentre estava a la sala d'espera vaig parar atenció a un cartell que hi havia a la paret darrere meu i on parlava que hi havia una infecció al campus de "Mumps" i que ja hi havien deu infectats per llavors. Els símptomes que redactava eren els meus, així que ja m'ho vaig veure a venir. Primer em va atendre una infermera, la qual va dir que creia que ho era però que volia una segona opinió d'una metgessa. El procediment millor per saber-ho era un anàlisi de sang però tardava massa. També em va dir que segurament hauria de tornar a casa i estar-m'hi una setmana. Ja m'havia fet la idea quan la doctora em va dir el contrari, que així no podia pujar a un avió i que el millor que podia ser era estar-me al meu pis i concretament a la meva habitació ja que és força contagiós durant uns 5 dies des de que surt (també ho és al final dels 15 dies durant els quals ho estas incubant). Em van dir també que aquell dia ja hi havien anat dues persones més pel mateix, així que ja era el tretzè. També em van explicar el que era perquè no ho acabava de tenir molt clar i em van firmar un justificant per no anar a classe fins el dimarts vinent ja que ho podria contagiar a més gent. Després vaig buscar la traducció i vaig veure que era "galteres".

Al vespre se'm va inflamar bastant més i tenia ja mitja cara bastant inflada i em feia una mica de dolor a l'orella, així que no ho vaig veure molt clar i vaig anar a l'hospital Mid-Regional per una segona opinió. A Urgencies primer em van dir que m'havia d'esperar 7 hores, però quan els hi vaig explicar i davant la meva cara d'estorament van dir que aviat em cridarien. Em va mirar primer una infermera i després una metgessa i la segona em va dir que era normal i que segurament se m'inflaria l'altra part de la cara també, que només era el principi. Me'n vaig fer la idea i vaig tornar cap a casa.

Avui, una noia d'Alacant s'ha posat en contacte amb mi i m'ha dit que a ella també li havia sortit, així que la infecció continua causant baixes. De totes maneres uns 15 estudiants d'entre els 10,000 que som tampoc és molt i ja és mala sort que jo estigui entre ells.

En definitiva, m'hauré d'estar tota una setmana per casa, perdent-me classes i sense poder acabar de gaudir d'aquest Erasmus que ja s'acaba, doncs ja només queda un mes i la meitat serà d'examens. Tenia molts plans per el cap de setmana vinent, o bé unes proves per un màster a Barcelona o bé un viatge pel que ja estava apuntat a les Illes Aran i al final acabarà en res. Que hi farem. Paciència.

Properament actualitzaré amb la crònica de la visita dels meus pares.